El divendres 28 d’octubre vam rebre una xerrada d’un professor de la Universitat Rovira i Virgili respecte a les pissarres digitals.
Aquesta és una eina del futur de les nostres escoles per què com diu el refrany castellà: renovarse o morir.
Aquesta pissarra es composa d’una pantalla tàctil semblant a la de l’ordinador però molt gran, un canó per on surten les imatges que s’hi veuen i amb connexions per a diferents suports, com per exemple l’ordinador o aparells amb àudio i vídeo. També disposa d’una sèrie de retoladors que pinten un color o un altre segons el color de la llum led que li ha tocat prèviament. També la mateixa pissarra disposa d’un teclat que apareix a la pantalla, tot i que també pots fer servir un d’ordinador, i les mateixes opcions d’un ratolí, i com en el cas del teclat, també pots fer servir el que tens a l’ordinador.
Es tracta d’una eina amb moltes possibilitats, moltes més que la pissarra tradicional sobre la que escrivíem en guix. Mitjançant la pissarra digital, a part de fer-la servir com una pissarra convencional, tenim moltes més opcions, com per exemple jocs educatius per aprendre.
Es tracta d’una pissarra interactiva i per tant ens permet ser partícips de l’aprenentatge i no només dóna possibilitats d’aprenentatge pels alumnes, doncs per als professors és una eina molt interessant mitjançant la qual poden impartir les seves classes amb moltes possibilitats, com pot ser el fet de fer una presentació per donar les classes i després enviar-la a través de correu electrònic a tots els seus alumnes o a través del moodle com a suport als seus aprenentatges.
Tot i que gairebé tots els aspectes són positius respecte a la pissarra digital com a eina de treball a les aules, n’hi ha un de molt negatiu, com és el seu preu elevat, que tot i que al final amb el seu rendiment es deu compensar. Degut a aquest desemborsament econòmic moltes escoles no podran gaudir encara d’aquesta eina i amb les retallades que fa el govern de Catalunya i d’Espanya en educació sembla improbable que aquestes pissarres estiguin a totes les escoles i instituts del nostre país, es part d'un futur molt llunyà i inclús es podria parlar d’utopia.
Imatges extreta del següent enllaç: http://juliazanglcolby.wikispaces.com/SMARTBoard
Aquesta eina és útil per diversos col·lectius amb els quals intervén l’educador, la qual facilita l’aprenentatge d’aquelles persones que tenen dificultat per seguir el mètode tradicional.
ResponderEliminarcom a futurs educadors socials, la fareu servir amb persones discapacitats i persones grans que tenen dificultats per adaptar-se.
També amb els nouvinguts, ja que aquests tenen molts problemes, a nivell social i individual, així com dificultats lingüístiques que els impedeix la integració, llavors aquesta pissarra pot ser una eina per la comunicació amb aquest col·lectiu, i fomentar l’aprenentatge de la nova llengua.
Gràcies pel teu comentari Assiya, tindrem en compte els teus consells a l'hora de en un futur (esperem que proper) poder utilitzar aquesta eina i especialment per els col.lectius amb dificultats.
ResponderEliminarCom bé dieu, les pissarres digitals segurament seran una utopia. En aquests moments la Generalitat no es gastarà diners en un equipament que no és de primera necessitat, i les escoles privades encara menys perquè només els interessa el benefici.
ResponderEliminarLa promoció feta d’aquestes pissarres, i sobretot venint d’un professor d’universitat, que cal tenir en compte que fa anys que no trepitja una escola, recorda a aquells inspectors d’ensenyament que un dia han descobert la tecnologia i ens venen al professorat a explicar-nos la panacea per acabar amb el fracàs escolar.
Hola Maria, potser tens raó, però nomès en una part,ara mateix la situació econòmica és crítica i no es poden comprar pissarres digitals, però, esperem que en un futur proper se'n puguin començar a comprar, ja que és una eina és molt útil per a l'ensenyament.
ResponderEliminar